En el primer text, el d’en Salrach, es diu una cosa positiva que és la
neutralitat de l’historiador, que no ha de condemnar ni ha de jutjar,
aspecte que ja defensaven l’escola dels Annals, els de la primera
generació. Ara bé, és una fase que costa arribar. És difícil arribar en
aquesta fase o en aquest grau de neutralitat, però, s’ha d’arribar,
malgrat les interpretacions que hi hagin. En definitiva, l’historiador ha
de ser neutral, objectiu, i sobretot no posar sentiments en el passat
històric. Tot el que es diu és clarament positiu, però, alhora és negatiu
perquè és molt difícil l’objectivitat absoluta.

En el segon text, el d’en Manzano, es diu que estem immersos en el canvi,
que som fills d’homes i de dones que han patit el canvi, i que nosaltres,
com a fills d’aquest passat, ens hem de deslligar dels nostres
avantpassats, malgrat que és impossible ja que nosaltres som fills
d’aquella gent, d’aquell passat històric, per la qual cosa el pes històric
és molt significatiu i ens marca a nosaltres alhora de fer interpretacions
històriques, malgrat la nostra voluntat de deslligar-nos-hi.

En el tercer text, el de Da Cal, es defensa que el fet històric, o fer
història es basa només en l’aportació documental i les interpretacions que
podem fer es justen en una aportació documental també justa, amb la qual
cosa el nostre coneixement històric té un límit que és precisament aquesta
documentació precària. Aquesta opinió, pròpia de l’escola metòdica, s’ha
superat actualment amb altres interpretacions que han sorgit al llarg del
s. XX com ara l’escola dels Annals que defensen un gir historiogràfic, més
aviat econòmic i social, etc.