De la historia social a la historia de lo social Els autors,Cabrera i Santana, plantegen que la categoria de societat no és una categoria natural, sorgida en un temps i en un lloc concret, sinó una categoria que va aparèixer com a resultat d’una discontinuïtat en la forma de concebre les relacions humanes. D’aquesta discontinuïtat sorgeixen altres aspectes, com ara poble, individu, classe, economia, etc. Ara bé, aquestes nocions, aquests mots no són entitats objectivament existents, sinó “productes” de l’era moderna, tal com afirma Patrick Joyce. Aquesta observació dels autors de l’article i aquesta cita de Patrick Joyce ens recorda al pròleg d’en Cabrera, anomenat Más Allá de la Historia Social, en el qual trobem un petit text que ens clarifica el que s’ha dit anteriorment i que diu així: “ [...] Arguyen los partidarios del denominado giro lingüístico, las propias categorías de realidad social objetiva y de individuo racional no son meras designaciones de entidades reales, sino formas de concebir y construir significativamente a los seres humanos y a sus relaciones de interdependencia”. O sigui, que la realitat és la que és, amorfa i grisa, en la qual actua el llenguatge establint els conceptes que avui coneixem, perquè a darrere hi ha el Poder, o l’ Instrument del Poder, que ha permès la pervivència del dit concepte al llarg de la història. Aquesta visió és el pilar del Postmodernisme: El gir lingüístic i el relativisme pur i dur. A continuació Cabrera ens diu que per a la Keith Baker, historiadora que defensa el llenguatge com a factor articulador dels significats, de les identitats i de les pràctiques, la societat va aparèixer per unes raons molts concretes. Tal com diu ella literalment: “La noción de sociedad no emergió porque se hubiera producido un avance en el discernimiento de las leyes que gobiernan la sociabilidad humana, sino más bien porque esta última pasó a ser conceptualizada de una manera diferente. (…) “La sociedad es una invención, no un descubrimiento”. Ara bé, això no vol dir que la interdependència entre els éssers humans sigui nul·la, sinó tot al contrari que existeixen diverses construccions d’interdependència. Per tant, en aquí Baker ens diu que tot, tant les identitats com las societats, no existeixen de forma natural – aspecte que ja hem dit anteriorment – sinó que es constitueixen a partir de la seva invocació. En referència al concepte de societat Cabrera en parla dient que aquest mot no va néixer d’una operació de descobriment d’un fenomen objectiu, sinó que fou el resultat de la reconceptualització de la interacció humana afavorida per l’ascens de la modernitat occidental. Com podem veure tots ells, tant en Cabrera com en Baker i Joyce, són posmodernistes, la qual cosa proposen com a objectiu primordial el retorn del subjecte i el paper clau del llenguatge per configurar els processos històrics. Les propostes dels historiadors culturals que seran opinions i crítiques en contra de la història social.